Penseu en l'expressió "inspirar la confiança". Molt sovint, no ho apliquem als que ens convencen de que puguem confiar en ells. A diferència de les creences que requereixen certa informació i arguments lògics, no es recorre a la lògica de l'home, sinó als seus sentiments i, fins a cert punt, intuïció. No cal dir que les dones estan més inclinades a suggerir que els homes.
El poder del suggeriment ens fa creure automàticament la persona que una vegada va confiar en nosaltres. Recordeu: aquells professors que usaven l'autoritat, us van transmetre fàcilment les vostres idees. Les persones que coneixen l'art de la persuasió i el suggeriment psicològic, per regla general, provoquen una imitació involuntària en nosaltres. La suggeriment pot canviar el tren de pensament o inclina cap a un cert comportament.
Tipus de suggeriments
La suggeriment pot ser:
- intencional i no intencionat. En el primer cas, una persona que vulgui inspirar-vos amb una certa idea, recorrerà conscientment a una de les maneres de suggerir (inclosa la convicció). Un suggeriment no intencionat és una cosa que ens trobem molt sovint. Ens oferim l'emoció d'altres persones, i la frase d'algú "res d'això provocarà" és capaç d'obrir-se camí. Un exemple comú: un "malalt" profètic, explicat per una mare a un nen que ha aconseguit els peus mullats. Molt sovint la malaltia és el resultat de la suggeriment;
- directa i indirecta. El suggeriment directe, per regla general, es basa en comandes o comandes. La influència indirecta dels motius del comportament;
- positiu i negatiu. El suggeriment psicològic es pot dirigir tant al desenvolupament de qualitats i actes negatius (valentia, diligència, confiança en si mateix) i negativa (cobdícia, covardia, incertesa).
Sabent que, d'una manera o una altra, som sotmesos a suggeriments cada dia, a vegades, és útil aclarir els nostres pensaments i escoltar els nostres propis sentiments per a comprendre les actituds correctes.