Psicoterapia racional

Estem molestos, experimentant alegria, felicitat , decepció, ràbia, com creiem, a causa de la presència o absència d'alguna cosa a la nostra vida. Tanmateix, el terapeuta Albert Ellis va demostrar que no estem enutjats perquè algú crida a nosaltres, sinó per la forma en què percebem aquest fet.

El creador de la psicoteràpia racional és Albert Ellis. Es tracta d'una secció de psicoteràpia cognitiva que estudia i elimina respostes humanes inadequades. Com va dir Ellis, una persona no té reaccions directes i desenvolupades a res, la seva reacció depèn únicament de la manera en què percep la situació.

Teoria ABC

La psicoterapia racionalment emocional també s'anomena teoria ABC. On A són esdeveniments, situacions, fets, accions, B són opinions sobre la vida, la religió, les opinions, els judicis i les conseqüències C, és a dir, la reacció. D'acord, la persona que va pujar al peu al tramvia pot reaccionar de manera força imprevisible: pot arrossegar un escàndol, plorar, ficar-se en una baralla o simplement callar-se. Per predir el seu comportament, només es pot saber "B": visions sobre la vida, opinions, creences, judicis, estat d'ànim, caràcter , prehistòria de "peu en un tramvia".

La psicoteràpia racionalment emocional tracta de l'estudi de reaccions irracionals i insuficients en el comportament humà. Aquestes reaccions provoquen trastorns emocionals de la psique i, per tant, la teoria ABC no només estudia, sinó que també elimina l'irracional.

Teràpia

Les reaccions irracionals es tracten amb l'ajuda de la psicoteràpia. A les recepcions, els psicoterapeutes demanen a una persona una reacció inadequada per parlar sobre una situació de vida i construir una cadena d'ABC. Hauria de nomenar la situació en si, nomenar la seva prehistòria (l'estat en què A va passar) i la conclusió (C). Després d'això, se li ofereix considerar altres opcions: la situació és la mateixa, però B és diferent, què serà C?

Aquest exercici es pot realitzar sols, a casa vostra, quan observeu darrere de vosaltres reaccions inadequades a situacions de vida típiques i típiques.