Pensament racional

El pensament racional és un tipus de pensament que segueix una connexió lògica clara i condueix a un objectiu específic. El pensament irracional i racional són conceptes oposats, on l'opció irracional suposa l'absència de lògica, connectivitat i objectius.

Mètodes de pensament racional

El pensament racional suposa una manera de pensar que no té en compte l'esfera sensorial. Es tracta d'un procés purament cognitiu, en què no hi ha lloc per a emocions personals i estimacions de la realitat. S'ha d'entendre que el pensament racional no significa el pensament productiu.

Es tracta d'un pensament racional que permet a una persona "ajuntar-se" i avaluar adequadament el que està passant en una situació que el porta a emocions. Aquest tipus de pensament arroja premonicions, impulsos, desitjos, experiències, impressions i tot el subjectiu.

El paper del pensament racional en la cognició no es pot destacar: això és el que ens permet donar característiques i definicions imparcials en qualsevol àmbit.

Pensament racional i figuratiu

El pensament visual també es diu visual-figuratiu. La seva peculiaritat és que li permet avançar en cognició sense cap acció real. El pensament visual considera la situació intuïtivament, sense anàlisi. Al mateix temps, si no s'ha de manifestar el resultat d'aquest pensament, no es formularan conclusions verbals. És interessant que, per a aquest tipus de pensaments, el llenguatge en si mateix sigui menys important que el pensament racional, que es basa en paraules, conceptes i variants de l'activitat mental.

En contrast amb el tipus racional, en el pensament figuratiu, el resultat s'omplirà d'una gran quantitat de contingut i significat personal. El pensament visual és especialment important per a persones creatives que, a través d'una obra d'art, busquen transmetre als altres una imatge que sigui difícil d'expressar d'una altra manera.

És la presència del pensament figuratiu que fa famosa la frase de Tyutchev: "el pensament que es pronuncia és una mentida". Una persona que intenta explicar els seus sentiments , reformula les imatges en paraules i el seu interlocutor de paraules extreu la imatge, i ja no és el que ha estat invertit per una altra persona. És més fàcil d'entendre's quan una persona opera amb els conceptes de pensament racional, inferències lògiques i termes, el significat és precisament establert i conegut per l'interlocutor.