La mort de l'ou

Segons les característiques fisiològiques del sistema reproductor femení, la mort de l'oòcit ocorre 24, menys de 48 hores després de l'ovulació. Tanmateix, algunes dones que constantment mesuren la temperatura basal i porten un horari solen afirmar que una disminució del valor d'aquest indicador a la fase 2 del cicle indica que l'òvul s'està morint. Intentem entendre aquest problema.

Què pot significar la disminució de BT en la segona fase?

Molt sovint, una disminució a curt termini i un augment addicional de la temperatura basal poden parlar d'un procés d'implantació que ocorre 7-10 dies després de la seva concepció. Aquest procés s'acompanya d'un augment dels nivells hormonals de la progesterona, que s'associa amb l'aparició de l'embaràs.

En aquells casos en què no es produeix la concepció, després de l'ovulació, després de només 2 dies, la temperatura basal disminueix novament.

Val la pena dir que la mort de l'ou en el gràfic BT no es reflecteix de cap manera, per la qual cosa és impossible conèixer aquest fet d'aquesta manera. Les acusacions de moltes dones en aquest compte són errònies.

Per què mor un ou?

En aquells casos en què, 24 hores després de l'alliberament del fol licle, la cèl·lula germinal femenina no es troba amb l'espermatozoide, comença la seva mort gradual. El llançament d'aquest mecanisme contribueix a una forta disminució de la concentració de l'hormona progesterona. Això és normal.

Per separat cal dir sobre aquesta violació, com la síndrome de luteïnització del fol licle neovulatori (síndrome FLN). En aquest cas, el fol·licle comença a convertir-se en un cos groc (formació anatòmica, sintetitzant progesterona després de l'ovulació) molt abans que un ou madur que sortirà. Com a resultat, es produeix la mort de la cèl·lula germinal i es fa impossible la concepció. Amb aquesta violació, el cos de la dona necessita una correcció hormonal, que permet resoldre el problema de la llarga absència del bebè cobejat.