Mitges de niló

Fins ara, és difícil imaginar que una vegada que els homes usessin mitjanes i, alhora, aquest element del vestuari no es referia a la roba de les dones en absolut. Ja després de diversos segles hi va haver una revolució en la indústria de les mitjanes, i el món va veure pantimedias de niló, gaudint de popularitat sense precedents entre el sexe més just.

Història de pantimedias de niló

A mitjans del segle XX, un conegut químic, membre de l'empresa DuPont, Wallace Carothers, va crear i va patentar amb èxit aquest material, nou en aquell moment, com a niló. El més interessant és que l'empresa en què treballava el científic, especialitzada exclusivament en la fabricació de substàncies explosives, inclosa la dinamita. A més, Wallace va passar 13 anys al món per veure el niló.

La roba del futur, com es deia pantyhose negre de niló, es va mostrar per primera vegada a les senyores per la mateixa empresa de DuPont. A la Fira Mundial de Nova York, els fashionistes van conèixer un maniquí completament vestit de niló. A més, a partir de l'esdeveniment, cada noia no anava amb les mans buides: el pantyhose de niló estava embolicat acuradament en un embolcall de regal.

Què dir, però en el primer any l'empresa va aconseguir vendre més de 70 milions de parells d'aquest producte. I això suggereix que les dones valoren les propietats del niló: la pantimedia no va ceñecer el ceño, no es va estirar sobre els talons i els genolls, i a més es va posar fàcilment, ajustant-se als peus.

El producte més popular va ser l'actriu i ballarina nord-americana Anne Miller, i amb l'arribada de mini faldilles (final de la dècada de 1950), dissenyat per Mary Quant, les mitjanes es van esvair en el fons, donant pas a la pantimedias.

Quin pantyhose de niló és millor?

Tot depèn de quina hora de l'any es necessiten mitges. Millor que el producte la densitat sigui més alta. Per tant, és important prestar atenció a l'elasticitat del fil o DEN: