Cista del plexe vascular en un nadó

Una malaltia tan rara, com el quist del plexe vascular en un nadó, es diagnostica sovint durant l'embaràs. En general, la malaltia es detecta durant l'ecografia a les 14 a 22 setmanes de l'embaràs. La malaltia es considera bastant rara, ja que només es troba en 3 dones embarassades de 100.

Característiques

Com a regla general, els quists petits no exerceixen cap influència negativa en el cervell. Sovint es produeix la seva autodestrucció (reabsorció) a la setmana 28 de l'embaràs normal. L'absència d'influència s'explica pel fet que el desenvolupament de les cèl·lules cerebrals es produeix després del període abans esmentat.

És per això que el quist del plexe vascular que s'ha produït al fetus ha estat anomenat "marcador tou" en la medicina clínica, ja que com una única patologia és absolutament segura i no afecta el funcionament de les cèl·lules del cervell. No obstant això, sovint la seva aparició es considera conjuntament amb el desenvolupament de patologies d'altres sistemes.

Causes de la formació de quists

No s'estableixen raons sense ambigüitats per al desenvolupament del quist del plexe vascular, localitzat en el cervell del nounat. En la majoria dels casos, la seva aparença està directament relacionada amb trastorns autoinmunes de diversos tipus, lesions mecàniques del cap. La pertorbació del subministrament de sang del cap també es pot atribuir a les causes principals.

Signes d'un quist

En la majoria dels casos, aquesta patologia com un quist vascular del cervell es troba durant l'estudi d'una altra malaltia, en general, és indolor per al nen. Un signe de la patologia és un augment de la pressió intracraneal, a més d'insuficiències auditives lleus, epilèpsia i alteració de la coordinació dels moviments.

Diagnòstic

La detecció de la malaltia es realitza durant l' ecografia del cervell i la neurosonografia, que permet determinar la localització exacta de l'educació. Tal malaltia, com el quist del plexe vascular del ventricle cerebral, es refereix a les neoplàsies benignes i no implica teràpia radical.