25 formes inusuals de poder, l'existència de la qual no tenies cap idea

La gent sempre ha estat i necessitarà la pau, l'ordre i la prosperitat. El govern és responsable d'això. Però cada país té la seva pròpia idea de govern i forma. Ja sigui una monarquia o una democràcia, cada forma de govern tard o d'hora experimenta canvis.

Tot i que algunes idees van prosperar i van fer tot el possible per al bé de l'home, altres van destruir la seva pròpia gent, van provocar catàstrofes devastadores. Avui, la forma de govern més popular és la democràcia, però hi ha molts altres que ni tan sols saben, però que no són acceptats a nivell oficial.

1. Logocràcia

Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada per Washington Irwin en el seu llibre "Salmagundi". La logocràcia és una forma de poder creada i governada per la paraula.

2. Plutocràcia

La plutocràcia és una forma de govern en què el poder pertany a un estrat ric de la població, directa o indirectament. Això es pot expressar en la influència de l'òrgan de govern quan es prenen diverses decisions polítiques.

3. Exilarquia

Les regles de Exilarch no són una àrea geogràfica, sinó un poble religiós. El líder és molt venerat entre la gent, i per tant té poder i controla els seus seguidors. Un exemple d'Exilarch és el Dalai Lama.

4. Tecnocràcia

El líder dels tecnòcrates és elegit per resoldre qualsevol problema tècnic. El tecnòcrata pren decisions basades no en l'opinió pública, sinó en la seva pròpia experiència personal.

5. Kleptocracia

La cleptocràcia és el poder dels lladres. Els kleptòcrates utilitzen la seva gent per aconseguir el seu propi benefici. Els líders busquen maneres d'assignar diners del tresor.

6. El minarisme

El minarisme és una de les formes de la política llibertària. Implica el limitisme i el minimalisme al govern del poder a costa de la llibertat i els drets de la seva gent.

7. Demarquia

Forma de govern basada en l'elecció dels governants aleatoris. Els voluntaris de les persones participen en la selecció aleatòria, expressant la voluntat de les persones en nom seu. Aquests governants tenen un mandat a curt termini de funcions oficials i després d'un temps es torna a celebrar un sorteig, en què es trien nous governants.

8. Tallasocràcia

Una de les formes antigues de govern. La talassocràcia significa "poder marítim". Gaudeix d'aquells que hi ha al mar. Naturalment, el poder és molt limitat, i amb la destrucció de la flota deixa d'existir.

9. Geniocracia

Amb aquesta forma de govern, l'estat només està dirigit per persones intel·ligents i brillants que tenen un alt coeficiente intel·lectual, els resultats seran la base de l'oportunitat de ser elegit capdavanter.

10. Meritocràcia

En aquest cas, els líders de l'Estat han de ser necessàriament treballadors i reeixits, versats en molts àmbits de la vida. Es promouen al govern, gràcies als seus èxits.

11. Etnocràcia

La forma estatal de govern per part d'una determinada casta d'elit. Aquesta forma es pot formar també en el marc de la democràcia, quan un partit governant té més privilegis i veus.

12. Diarquia

La diarquia o el poder dual, es va originar a l'Índia el 1919. Aquesta decisió va dividir el poder executiu en dos governants, dos reis.

13. El govern distribuït

Un model d'energia que utilitza les últimes tecnologies de la informació i les capacitats d'Internet. Les decisions no es fan en un lloc i no per una persona, sinó col·lectivament, de persones de diversos llocs remots. L'essència d'aquesta forma és la mobilitat del poder i el desig de trencar el sistema burocràtic actual.

14. L'oclocràcia

Okhlokratiya: el poder de la multitud, dictat per la ira, el prejudici, la violència a través de tot tipus de revoltes i revoltes.

15. Futharchy

El tauler, proposat per Robin Hanson, es basa en valors. El lema és: "Vota pels valors, però posa les seves conviccions per damunt de tot". Les persones voten el que serà bo per a ells i per al país, no per la política.

16. Timokratiya

Un terme similar es pot trobar en les obres de Plató, Aristòtil i Xenofonte. El terme implica el poder d'una minoria: un simple guerrer o guerrer amb una alta qualificació de propietat, que actua pel bé de les persones.

17. Netocràcia

Per a tal poder va actuar Alexander Bard. La netocràcia mundial, controlada per una xarxa interactiva "intel·ligent". Tenint control sobre la xarxa, un pot guanyar poder i controlar el govern i les persones.

18. Democràcia líquida

Control democràtic, quan la gent envia delegats per prendre decisions. L'anomenat "control de la gent" dins de la democràcia existent.

19. Noocràcia

Per primera vegada, presentat per Tailhard de Chardin, la noocràcia és una forma de govern del futur, en el qual el món es regeix per la intel·ligència biològica i artificial, l'anomenat "cervell governamental". La principal font de distribució de potència és Internet.

20. Ergatocràcia

Similar en alguns aspectes a la idea del comunisme, la ergatocràcia pressuposa la regla de la classe obrera.

21. Distributisme

A diferència del comunisme, on la riquesa va directament al tresor i al capitalisme, on la riquesa entra en mans dels oligarques, el distribució implica la transferència de riquesa a totes les persones per assolir els seus propis objectius.

22. La estratocràcia

Estratocràcia: el poder total dels militars. A diferència de la dictadura militar, on el govern no està regulat per la llei, en la estratocràcia el poder del govern militar està plenament recolzat per la legislació.

23. Electocràcia

Una forma diferent de democràcia. Permet que les persones votin pel govern, però no els dóna dret a votar a prendre decisions polítiques.

24. Teocràcia

Un govern governat per Déu a través del sacerdoci. Aquest terme va ser encunyat per l'historiador jueu Flavius ​​Joseph en un intent d'explicar el principi del sistema polític jueu a altres pobles.

25. L'anarcocapitalisme

Aquesta forma de govern propugna l'abolició de l'estat i un mercat completament lliure. Els seus seguidors confien que l'economia es podrà regular sense ajuda externa ni intervenció governamental.

Cadascuna d'aquestes formes de govern té el dret d'existir, i amb cadascuna d'elles podeu acceptar i argumentar. I, tanmateix, la millor forma de govern és aquella en què no hi ha guerra, hi ha ordre i prosperitat al país, no hi ha desigualtat.